La teva cistella està buida.
ANDREU CARULLA, EL CREADOR DE HETKI
Des. 14, 2016 · We like artists
Darrere del disseny de Hetki, la col·lecció de penjolls que capturen moments, hi ha l'Andreu Carulla i el seu estudi de disseny industrial situat no gaire lluny del llac de Banyoles. L'Andreu és proper, ocurrent i tan brillant com les seves creacions. Entén el disseny com un reflex de l'estil de vida mediterrani i crea productes vius i brillants, intentant que dibuixin un somriure en les persones que els porten, els utilitzen o interactuen amb ells.
Amb ell hem compartit la conceptualització i creació de Hetki. Ha estat un procés apassionant! Hetki és una de les peces més complexes que hem realitzat a Joid'art. El projecte era tot un repte i ho vam aconseguir a força de moltes proves, moltes ganes i també alguns nervis. Van ser moments únics, tan prolífics com les cinc versions de Hetki que han acabat veient la llum. Aquesta entrevista és una mostra de la bona sintonia que hem tingut i tenim amb l'Andreu.
Andreu, defineix-te amb tres paraules.
Apassionat, inquiet, tossut.
Explica'ns una mica qui ets i quina és la teva trajectòria professional.
Sóc el pare de l'Emma i de l'Isaac i el marit de la Míriam, però si qui sóc ho defineix la meva professió es podria dir que sóc un creador d'objectes o dissenyador industrial.
Vaig començar professionalment abans de finalitzar la Universitat en el departament de R+D d'una multinacional. Seguidament vaig passar per diversos estudis de disseny fins que el 2006 vaig fundar el meu propi estudi a la meva ciutat natal, Banyoles (Girona).
L'estudi ha evolucionat des de llavors: 3 mudances i diverses incorporacions fins arribar a l'equip de 5 que treballem avui en un antic molí prop del monestir del poble.
Dissenyem tot tipus d'objectes, des de petites baldufes fins a un autobús, això ens permet aprendre de tots els sectors per als que treballem i aplicar solucions inèdites en cada un d'ells.
Quan i com vas saber que volies ser dissenyador?
El quan no ho sé, però el que sí sé és que és totalment vocacional. Des de petit m'agradava desmuntar i reconstruir petits objectes. Jo volia ser inventor, per tant em van guiar fins enginyeria, però allà no encaixava per res i vaig descobrir que el meu món era l'anomenat Disseny Industrial.
Has col·laborat amb El Celler de Can Roca, tens un premi Red Dot... ¿de quins dels teus productes estàs especialment orgullós?
Aquesta pregunta és francament difícil, ja que en tots hi poso cor i cervell. Per a mi tots i cada un tenen alguna cosa especial, són com petites reflexions o solucions que tenen una història al darrere.
El treball que fem per a El Celler és molt especial, ja que és pura creativitat, ells no posen límits sinó tot el contrari, m'empenyen per arribar encara més lluny.
Quant als premis, sempre és un plaer que destaquin alguna de les teves creacions, mai saps si el que estàs dissenyant s'entendrà o encaixarà, i quan et donen un premi o reconeixement sembla que vas pel bon camí. De totes maneres, és sempre des d'un criteri subjectiu i hi ha molts productes que haurien d'estar archi-guardonats i mai ho seran.
Existeix un estil de disseny Andreu Carulla?
No és tan evident com podria ser en altres dissenyadors, però espero que sí. Tracto de dotar de concepte a tots els projectes, però també cal dir que sóc dissenyador industrial i em dec en molts casos al client, qui posa límits i requeriments. Aquest "cotilla" no em permet treballar lliurement com un artista, però em sento molt còmode buscant aquesta solució oculta entre la viabilitat industrial, la funcionalitat i la bellesa de la peça. I quan puc li dono un toc d'humor...
Quines són les teves influències?
M'alimento de petits moments màgics: quan la meva filla es cola al nostre llit a les 06:00; veure sortir el sol corrent per les muntanyes del llac; el cafè matiner amb tot l'equip a l'estudi; quan el meu fill imita al dinosaure t-rex...
Al ser totalment vocacional, ho vinculo absolutament tot amb el disseny, de manera que tot afecta directament al meu treball. Diguem que sempre estic treballat (o mai ...).
Què et va impulsar a col·laborar amb Joid'art?
La relació amb Joid'art ha estat de les més curioses que he tingut a nivell professional. Resulta que des de fa ja 4 anys que estem en contacte per fer una peça junts. Curiosament, cada primavera des de 2012 hem tingut una reunió o intercanvi d'e-mails per veure què podíem fer conjuntament fins que aquesta primavera finalment ha fructificat!
Com ha estat el procés creatiu d'aquest projecte?
Absolutament diferent de la resta de projectes que estem fent. Nosaltres el vam començar com fem habitualment: conceptualització, modelat 3D, renderització... Però amb aquestes eines no aconseguíem la poesia que requeria el projecte, així que vam acabar tocant, modelant a mà, usant plastilina, cera, coure, filferro, etc. Ha estat un procés totalment empíric i manual. Les reunions amb la Cristina Julià van ser efervescents i molt productives. Amb la seva dilatada experiència en el sector ens va guiar i va posar un ritme frenètic per arribar a temps a la data.
També comptem amb la col·laboració de Run en el disseny del packaging que reforça el concepte de la joia i esperem que ajudi a que s'entengui millor.
Quin tipus de joies t'agraden?
No n' hi ha una d'especifica, però en general m'atrauen més els collarets llargs, sembla que poden passar més "coses" en el recorregut.
Un moment per capturar.
Primera cita, lectura d'un test d'embaràs. O moments més bàsics com un bon cafè, saltar des de les roques a la Costa Brava, mitjons de llana a l'hivern... Tots poden ser especials, depèn de com els visquem. I molt millor quan els vius ben acompanyat.
Un material
Tots els materials! M'encanta la diversitat, la plasticitat pròpia de cada un, la combinació d'ells. Llana, jute, seda, feltre; coure, alumini, acer al carboni, inoxidable; formigó, fibra de vidre, ceràmica, porcellana, marbre de Macael; fusta de roure, noguera, iroc; vidre pirex, carrara... fins i tot els plàstics, tot i que s'han de fer servir amb responsabilitat i intel·ligència.
Un color.
La carta de "tots" ja l'he gastat en l'anterior pregunta, o sigui que aquí m'he de definir...
Depèn d'on s'apliquin: per vestir colors càlids i més aviat discrets. Quan disseny, el color sempre ho deixo per al final i em costa molt decidir. Intento que el producte no destaqui pel color sinó pel material.
Si m'he de mullar vaig a ser avorrit: el negre. No falla.
Una obra d'art.
Elefantdret de Miquel Barceló. Sorprenent, divertit i tècnicament molt exigent.
Quina de les 5 versions de Hetki és la teva preferida? Per què?
Si hagués de triar-ne una per regalar a la meva dona seria la Sublime. Si llegeix això es desvetllarà la sorpresa de Nadal...
Què guardaries dins d'una joia Hetki?
Jo hi tindria un arsenal de cosetes per posar-li dins. Començant per pedretes de diferents llocs que m'agradin, fins a petites peces de joguines dels meus fills o fins i tot alguna fulla, branqueta o flor que em trobi passejant.
Em sembla que haurem de fer la versió masculina...
Ja veurem... Moltes gràcies Andreu!
Gràcies Joid'art team, és un plaer treballar amb vosaltres!