La teva cistella està buida.
CRIS ROMAGOSA, HISTÒRIES PINTADES, FOTOGRAFIADES I ESCRITES
Set. 06, 2017 · We like artists
La polifacètica Cris Romagosa adora l'art en totes les seves dimensions. Va començar estudiant educació infantil, després la vida la va portar al món de la pintura i d'allà va saltar a la fotografia. Actualment complementa les seves creacions visuals amb paraules que li permeten narrar històries al voltant de la seva obra. Cadascuna ens revela alguna cosa íntima, personal i sensible.
[Conté entrevista]
Va néixer artísticament com Grafitogris per evolucionar cap a Cris Romagosa, tal qual i sense filtres. La seva maduresa creativa ha anat acompanyada d'un creixement personal absolutament fructífer. Admet posseir una "urgència interna de crear", aquest impuls que la porta a convertir en art allò que porta en el més profund de si mateixa. Com ho fa i per què és una cosa que ens ha descobert en aquesta entrevista.
Cris, defineix-te amb tres paraules.
Sensible, creativa, resilient.
Explica'ns a grans trets la teva trajectòria artística i professional.
La meva trajectòria tant professional com artística ha estat multidisciplinar. Vaig estudiar Pintura a La Llotja de Barcelona, em va entusiasmar l'art, en tota la seva dimensió. Venia d'acabar els estudis com a educadora infantil, i vaig començar a integrar als petits amb tallers creatius. Aquesta part sempre la tinc present. Vaig decidir estudiar un Graduat multimèdia a la UOC i allà vaig descobrir la fotografia. Va ser llavors quan vaig fer el salt a treballar sobretot amb la foto, i és ara quan estic abastant totes les disciplines i com em sento més completa a l'hora de treballar.
Pintura, dibuix, fotografia, poesia ... com combines totes aquestes facetes?
Sense que cap eina em defineixi, intento capturar entre les quatre allò en mi que demana ser expressat. Sense decidir quina disciplina atén què, cadascuna de les meves emocions tria el seu camí, i entre totes aconsegueixo definir el meu llenguatge.
Quines són les teves influències i referents?
Ara mateix, internet està rescatant un milió de referències, entre les que sovint em perdo i descobreixo diferents formes d'expressar-me, de transmetre, de captar, i això m'inspira a diferents nivells. Últimament noms tan diferents com Paula Bonet o Walt Whitman són referents en diferents àmbits que m'estan exercint un impacte d'inspiració...
De tots els teus treballs, quins penjaries a les parets del cor per recordar-los sempre ?, per què?
La gran majoria dels meus treballs els faig amb el cor, neixen de dins i els acull amb tota l'emoció, m'és impossible no treballar així, però no és fàcil, tot el contrari. Cada un és una experiència diferent, amb persones diferents, tots són una aventura.
Grafitogris va evolucionar cap a la Cris Romagosa, quines van ser les raons d'aquesta transformació?
Grafitogris es va crear fa ja, uns 12 anys... són moltes experiències, una motxilla molt plena i una mica pesada. Em sento diferent, he crescut, he canviat, i ara senzillament, sóc jo mateixa, amb tot el que això comporta. Ha estat un salt de fe, una nova etapa.
I del projecte fotogràfic 12 + 1 què ens en pots explicar?
12 + 1 va néixer d'aquesta transformació, de Grafitogris a Cris Romagosa, com el projecte inicial per sortir del gris a un món de color. He tingut l'oportunitat de treballar amb grans artistes que, afortunada per a mi, molts d'ells són grans amics. El projecte serà un més dels que estan per arribar, i que s'estan gestant per sortir després de l'estiu.
T'interessa la moda? Com la vius?
La moda la visc des de la més absoluta naturalitat. M'enamora la moda feta a partir d'un concepte orgànic, senzill, inspirador i bonic.
Explica'ns la teva relació amb les joies: quines sols portar? en què et bases per triar-les?
La meva relació amb les joies sempre ha estat molt emocional. Solen representar parts d'una història. Un anell de mineral que sempre acompanyava les mans allargades i brutalment creatives de la meva àvia, un peix en el meu segon forat de l'orella, fet per una artista i gran amiga, Maite Garcia, un anell sinuós, símbol d'una història llarga i preciosa... sempre , les meves joies, contenen una història.
Què t'agrada fer quan no treballes?
Feina o no feina, tot això sempre s'uneix a través de les diferents eines... el meu cap no pot parar d'intentar crear, de forma contínua. Intento reservar buits per veure amb amics, la meva feina comporta bastant solitud, amb la qual és fàcil sentir-se a gust.
Un color.
Terra.
Una paraula.
Orgànic.
Un plató perfecte per les teves fotos.
El paisatge més salvatge.
Una obra d'art.
L'ametller florit, de Van Gogh.
Quines són les teves creacions Joid'art AW17 preferides? Per què?
M'agrada la col·lecció Arp by Cristina Julià. M'atrauen les formes voluptuoses i sinuoses i alhora senzilles i planes.
Em semblen línies extretes del món natural, de la n'hi ha prou matèria, de la fusta i la roca... són sensacions que rebo i que connecten amb mi.