JOANA VILAPUIG, L’ACTRIU QUE EXPERIMENTA

Oct. 31, 2019 · We like artists

Va arribar a les nostres vides interpretant a la Cristina de ‘Polseres Vermelles’ -sèrie que ha donat la volta al món- i després ha participat en altres projectes que inclouen cinema, altres sèries, teatre i una pel·lícula en la que ha estat davant i darrere de la càmera i que ella considera el seu “fill” artístic. Filla, neta i besnéta de pintors, la Joana Vilapuig és una actriu que experimenta constantment en diferents àmbits de la interpretació. Dansa, cant, música... adora la fusió entre aquestes arts i es sent realitzada creuant de les unes a les altres.

És jove, vital i desprèn la felicitat que tenen les persones que gaudeixen intensament d’allò que fan. Ha estat un plaer entrevistar-la i saber, entre altres coses, quina relació té amb les joies i la joieria.

Joana, defineix-te amb tres paraules.

Carinyosa, independent i emocional.

Explica’ns breument la teva trajectòria artística.

Vaig començar de petita fent teatre a Sabadell com a activitat extraescolar. Era el meu dia preferit de la setmana! Arran d’aquí vaig participar al càsting de ‘Polseres Vermelles’ i, després de cinc proves, em van agafar. A partir d’aquell moment la meva vida va canviar! Vaig començar a compaginar estudis i projectes d’interpretació. A més de sortir a ‘Polseres’, vaig fer papers petits a ‘Olor de colònia’ i ‘Palmeras en la nieve’, després vaig fer teatre amb ‘Les bruixes de Salem’, projecte que em va permetre actuar a escenaris de Madrid. Fa dos anys vaig tenir la sort de rodar un projecte personal, la pel·lícula ‘El sitio de Otto’, que temps abans havia escrit junt amb tres amics. L’experiència d’aquesta pel·lícula ha marcat un abans i un després en la meva visió de la interpretació. I com a projecte més recent aquest juny vam acabar la comèdia ‘Oh, mami!’ al teatre Borràs.

Quan vas saber que et volies dedicar a la interpretació?

Quan la meva germana tenia 10 anys i jo 13, a ella la van agafar per fer protagonitzar la pel·lícula Herois. Jo vaig viure molt de prop la seva experiència i va ser aleshores quan vaig tenir clar jo també volia fer allò. Després vaig tenir la sort de sortir a ‘Polseres vermelles’ i una cosa ha portat a l’altra... Compaginar projectes amb tallers i classes d’interpretació m’ha permès anar creixent professionalment.

Com prepares els teus personatges?

La veritat és que no segueixo mètode estipulat, però sí que sempre intento no jutjar al personatge. Per a mi això és essencial, respectar-lo sense prejudicis.

Quins són els teus referents?

La Nora Navas i la Clara Segura són dues actrius que em fascinen.

A part del món de la interpretació, quines altres disciplines artístiques t’interessen o practiques?

M’agrada molt la dansa i també el cant i la música. Totes aquestes disciplines estan connectades entre elles, es mesclen i surten resultats espectaculars. Adoro la seva fusió!

Quin és el teu projecte més especial? Per què?

Em sento molt afortunada perquè en tots els projectes on he estat he sigut molt feliç. Però com a més especial em quedo amb la pel·lícula ‘El sitio de Otto’ que vaig interpretar i escriure amb Iñaki Mur, Artur Busquets i Oriol Puig. El fet de formar part de l’elaboració del guió i viure també la part tècnica darrera de la càmera em va agradar moltíssim! És el meu projecte més especial perquè aquesta pel·lícula és el nostre fill.

A Polseres Vermelles i altres projectes has compartit pantalla amb la teva germana Mireia, com és treballar amb ella?

Treballar juntes ha fet que canviï la nostra relació en positiu. L’actuació ens ha unit moltíssim! Ens recolzem i avancem juntes. Encara que ella és més petita que jo, tenim una relació quasi de bessones perquè ho compartim tot: la família, la feina, els càstings i la representant.

Com vius els processos de proves de joies i vestuari de les produccions en les que participes?

Les proves de vestuari m’ajuden a veure més el personatge i a sortir una mica més de mi. És molt interessant perquè a través de la roba, les joies i els complements que les figurinistes i estilistes han escollit estableixes un diàleg amb una part del personatge que va més enllà de la vessant interpretativa, ajuda a que aparegui una mica més.

Quin tipus de joies t’agrada portar?

M’agraden molt les arracades, especialment les criolles. Els anells també, però com que estudiant dansa i treballant me’ls haig de treure, opto per no portar-ne per no perdre’ls. És curiós perquè la meva família té la joieria i rellotgeria Borrell de Sabadell, però jo mai he sigut gaire de joies, de fet en tinc poques.

Què t’agrada fer quan no treballes?

Anar al cine, llegir, fer dansa i quedar amb amics. Quan treballo en projectes quedo una mica aïllada i cal recuperar el temps que he passat allunyada dels meus.

Una pel·lícula.

Big Fish.

Un personatge.

June Osborne (The Handmaid's Tale).

Un actor o actriu.

Elisabeth Moss.

Un escenari.

El Lliure.