La teva cistella està buida.
JÚLIA MOLINS, UNA INTÈRPRET COMPLETA
Feb. 11, 2020 · Creacions
L’actriu barcelonina Júlia Molins es va iniciar de molt petita en el món artístic. Això ha fet que, sent molt jove, acumuli una llarga trajectòria que l’ha portat a la televisió, al cinema, al teatre (com a actriu i com a productora) i que, en breu, entri en un estudi de so per gravar temes composats per ella mateixa. Inquieta i amb permanents ganes de seguir aprenent, ara està instal·lada a Madrid on compagina les gravacions amb classes de groove.
Encara que la Júlia no para mai, va trobar el moment de dedicar-nos part del seu temps per realitzar aquesta entrevista i parlar-nos de la seva vida, els seus projectes i les seves joies. Un plaer!
Júlia, defineix-te amb tres paraules.
Intuïtiva, amistosa i tossuda.
Explica’ns breument la teva trajectòria artística.
Des dels 11 anys que treballo professionalment en el sector artístic, però el meu primer paper important a la televisió va ser a la sèrie “Cites” de TV3 i a nivell nacional “Seis hermanas” de RTVE, a partir d’aquí han vingut altre feines: “Sé quién eres”, “Amar es para siempre”, “Valeria”… i també teatre: “L’últim dia de febrer”, “Collectivus”, “Mafia”.


Vas començar de molt petita en aquest món. Sempre has tingut clar que et volies dedicar a la interpretació? O hi ha hagut moments de dubte?
Sempre ho he tingut clar, no hi ha hagut cap moment de dubte. Dedicar-me a això ha sorgit de manera natural. Des de petita que he actuat i he gaudit molt fent-t’ho. LA interpretació em fa gaudir tant!
Com prepares els teus personatges?
El primer que faig és empatitzar molt amb ells i entendre per què es comporten d’aquesta manera. A partir d’aquí assajar molt i anar trobant coses.
Quins són els teus referents?
M’inspiren molt les actrius de la meva edat que han arribat molt amunt i que són actrius molt intel·ligents i amb un talent grandiós. Des d’una Ellen Page fins a l’Emma Stone. Per altra banda he tingut la sort de poder treballar amb actrius que porten tota una vida dedicant-se a això i d’elles també he tret moltíssima inspiració i molt aprenentatge, la Vicky Peña, la Carme Balagué… moltes!
A part del món de la interpretació, quines altres disciplines artístiques t’interessen o practiques?
La música m’acompanya des de petita. Sempre m’ha agradat molt cantar i des de fa uns anys també toco la guitarra. Ara estic component cançons i en un futur proper les gravaré en un estudi i les compartiré. És una espina que tinc clavada i fa uns mesos m’he vist amb la valentia de voler compartir el que faig. A veure si aquest 2020 surt a la llum alguna cosa. El ball també m’agrada molt i sempre que puc vaig a classes de groove a Madrid.
Vas fundar la companyia teatral La Hydra i has participat en diverses produccions teatrals. Com compagines el triangle teatre-cinema-tv?
Doncs quan ho he hagut de compaginar (que no sempre tinc la sort) ho he fet amb moltes ganes i molta il·lusió. A vegades amb molt d’AVE i molta son, jajaja!
Quin consideres que és el teu projecte més especial? Per què?
Em costa molt quedar-me amb un projecte perquè al final tots són únics i especials i de tots s’aprèn alguna cosa. Però per a mi “Cites” professionalment va ser molt important i a “Seis hermanas” vaig trobar dos dels meus millors amics amb els que comparteixo pis actualment a Madrid, el Jorge i la Carla.
Algun nou projecte del que ens en puguis avançar alguna cosa?
Actualment estic rodant a Madrid la segona temporada de “Las señoras del hampa” de Tele5 i quan acabi tornaré a Barcelona a assajar “Las Flores”, un espectacle dirigit per la Bàrbara Mestanza que estrenarem a la sala gran de la Beckett el mes de maig.
Com vius els processos de proves de joies i vestuari de les produccions en les quals participes?
M’encanten les proves de vestuari! A partir de com vesteix el personatge pots crear-lo i entendre’l. A part que a mi emprovar-me roba de diferents èpoques em xifla! La caracterització és un dels caramelets de la nostra professió!
Quin tipus de joies t’agrada portar en el teu dia a dia? I en gales o esdeveniments especials?
Soc molt de portar coses discretes i finetes, però que no hi faltin! Els complements em semblen súper importants. Però en el meu dia a dia sempre em veuràs amb argolles platejades o daurades (depenen del look). I en una gala potser em poso arracades més arriscades. M’agraden també molt els collarets i anells finets i delicats.
Què t’agrada fer quan no treballes?
Cantar, tocar la guitarra, anar al cine, veure series, faig cursos, ball…
Una pel·lícula o obra de teatre.
Se’m fa difícil quedar-me amb una pel·lícula o una obra de teatre, perquè no en tinc una de preferida, en tinc moltes. Però per exemple de les últimes que he vist “Parasite” em va encantar i la “Trinchera infinita” també. I d’obra de teatre: “Jauría”, increïble.
Un gènere artístic.
La música i la literatura.
Un/a director/a.
Dos amb els quals he tingut el plaer de treballar, joves i amb talent: Bàrbara Mestanza i Damià Serra. Se’n sent i se’n sentirà molt a parlar d’ells.
Un escenari.
La Sala Atrium. Em sembla una sala preciosa amb molt d’encant.
Quines són les teves creacions Joidart preferides? Per què?
L’anell Galera, el collaret Arquitectura i les arracades daurades Stardust. M’encanten!
