L'actriu Roser Tapias reflexiona sobre la seva carrera i el seu vincle amb el mar i les joies

Mai. 17, 2022 · Joidart

No hi ha dia que la Roser Tapias no es pregunti per què ha fet de la interpretació el seu món, tampoc si val la pena continuar. Potser la resposta la té la Roser d'uns anys enrere, la que de petita gaudia veient ficcions amb les seves àvies, la mateixa que somiava traspassar la pantalla per poder experimentar el que vivien els personatges. “De tots els personatges que he interpretat em quedo sempre una mica amb mi”, explica Roser. Encara que confessa que el de la interpretació és un món del qual mai no s'acaben d'aprendre les regles del joc, els anys i la maduresa semblen haver-la portat a un moment de plenitud: “m'ha fet col·locar la professió al lloc que li correspon. Aquesta ha estat sempre la meva meta: retirar-li l'embolcall per quedar-me amb la seva essència”. Quan li preguntem pels seus propers projectes, ens parla il·lusionada d'un guió que té escrit. Però la interpretació no és el seu únic punt d'unió amb el món art: la música també forma part del seu ésser. Roser toca el piano “des que tinc ús de raó”, i es va atrevir amb el saxo quan era adolescent. Ens explica que fins i tot va crear un grup de rumba catalana amb què va pujar a l'escenari de mítiques sales de la seva Barcelona natal, com l'Apolo i Razzmatazz. “No podria viure sense música…”.

La màgia del Mediterrani, la mateixa que ens inspira a l'hora de dissenyar les joies de Joidart, té enganxada a la Roser Tapias. Precisament, és al mar, quan els ulls miren l'horitzó, que se sent més en connexió amb si mateixa. Aquesta passió i admiració l'ha cultivada des de petita gràcies al seu pare. "El Mediterrani per mi és el ball de les onades sota els meus peus, que penjaven de la coberta de Drac, un petit veler que teníem al Garraf". Recórrer la costa catalana, fondejar a mar obert...

Quan li preguntem per la seva relació amb les joies, no triga a sortir la paraula “emocional”. Com moltes altres àvies, la seva també li lliurava d'amagat, com si es tractés de petits tresors, algunes de les seves joies més preuades. “Em feien tornar amb orgull a casa”, explica Roser. A més d'aquesta bonica herència, que la Roser defineix com “les reines del meu joier”, al seu dia a dia l'acompanyen un penjoll amb una rosa en honor al seu nom, uns cèrcols daurats i, de tant en tant, algun anell. L’artista té predilecció per les joies petites i delicades, millor si són en or en comptes de plata.