TANA LATORRE, LA IL·LUSTRADORA TRANSPARENT

Oct. 25, 2018 · We like artists

Dibuixa dones. De forma incansable. També altres coses, però sobretot dones. Les seves siluetes de nus evocadors plasmats en tinta sobre paper són la seva marca personal. Tana Latorre, nascuda a Kenya, formada a França i Suïssa, i instal·lada a Barcelona, il·lustra la subtil essència de la feminitat. En té prou amb una línia i un fons transparent. [Conté entrevista] Les seves creacions estampen moltes de les peces de Nice Things i Paloma Wool. Però la seva activitat és molt més que això. Es dedica també a la comunicació i participa en altres iniciatives. Quan li queda temps adora estar sola i en silenci. Ens ho ha explicat en aquesta entrevista que ha estat tan agradable i delicada com ho són els seus dibuixos. Ens ha reconegut ser una addicta als anells (cosa que ens encanta!) I tenir obres que es guarda només per a ella i que mai veurem, resignació, què hi farem ... Tana, defineix-te en tres paraules. Transparent, dispersa i maniàtica.

Explica'ns quina ha estat la teva trajectòria vital i professional. Vaig néixer a Nairobi, Kenya, i vaig viure allà ha fins als 13 anys, ja que els meus pares hi treballaven per a les Nacions Unides. Després em vaig traslladar a Ginebra on vaig fer el batxillerat. Més tard vaig començar a estudiar art a la universitat de París i vaig acabar la meva carrera de disseny gràfic a l'escola Eina de Barcelona. I aquí em vaig quedar. De fet, aquesta és la meva terra, la meva família és d'aquí. Porto ja 10 anys vivint a Barcelona on treballo per dos projectes vinculats a la moda: Nice Things i Paloma Wool. Creo els seus estampats i m'encarrego de la comunicació i projecció de la marca a nivell internacional. A part d'aquests dos grans projectes, que ocupen la major part del meu temps, també formo part de l'equip de direcció d'art de Casa Bonay.

Quan vas saber que volies dedicar-te a la il·lustració? Suposo que quan em vaig adonar que allò amb el que gaudia tant podia convertir-se en la meva feina. No puc dir una data concreta, però sí que tinc un record que em va marcar: quan tenia 6 anys el meu pare va convertir un dibuix meu en un gravat i l'ensenyava als seus amics dient que era un Miró. Sorprenentment, la gent s'ho creia. Això em va fer adonar que havia de seguir dibuixant perquè els meus dibuixos agradaven.

¿I les teves fonts d'inspiració? Tot el que és sortir de la rutina i de la meva zona de confort m'inspira. Des d'anar a una exposició fins perdre'm d'excursió enmig de la natura. Com planteges els teus treballs? Quan treballo en equip el plantejament és conjunt. Quan treballo sola parteixo d'alguna cosa que m'inspira i després, generalment els diumenges, em poso a pintar a casa. Des de que vivia a Kenya visc obsessionada amb les il·lustracions de les perruqueries d'allà. M'han inspirat diverses pintures que no han sortit a la llum i crec que mai ho van a fer. Són projectes personals que em guardo per a mi. Quin paper juga la dona en la teva obra? Un paper molt important. La figura femenina va ser el primer que vaig començar a dibuixar partint d'alguna cosa real. De petita dibuixava coses imaginàries sense cap pretensió de reflectir la realitat, en canvi quan vaig entrar a la universitat vaig estar tres anys fent dibuixos en viu de dones nues. I em vaig obsessionar amb elles. Vaig començar fent retrats molt realistes i vaig anar evolucionant cap a siluetes totalment lineals. Si segueixo fent-ho és perquè no em cansa. La meva obra és un homenatge a la dona.

Quines joies portarien les dones que il·lustres? Cap. Perquè les meves dones no són res, simplement són essència, una línia... I tu, ets de portar joies? Quines t'agraden? Sí! Porto moltíssimes joies. M'encanten! Ara mateix compto sis anells a les mans, una polsera i un collaret amb medalló. Els anells són la meva obsessió. Porto sobretot molt or. Els diamants i les perles també em tornen boja, encara que no tinc. Què t'agrada fer quan no treballes? Estar en silenci i sola. No importa on. De quins dels teus treballs et sents especialment satisfeta? A l'adolescència vaig fer la meva primera sèrie de retrats després de visitar una exposició de Lucian Freud. Medien 3 x 2 metres i hi vaig pintar a la meva millor amiga i a la meva parella d'aquell moment. Per desgràcia, arran d'un trasllat meus pares els van llençar. No en va quedar res, ni rastre. Però segueixen en el meu cap i els hi tinc un afecte molt especial, perquè van ser les meves primeres obres en format gran. Un paisatge evocador. La llum pre-tempesta, aquella que té com un punt groc i es posa sobre el verd de la natura quan el cel està gris. Quan la veig em fa parar. Un personatge a il·lustrar. La meva amiga Pepi de Boissieu, sens dubte es mereix un homenatge. Un color. El rosa. Una obra d'art. Un mòbil de Calder. Quines creacions AW18 de la nostra marca t'agraden especialment? Els anells de la col·lecció Forge i Atenea m'encanten. Sobretot els d'acabat daurat. Ja ho he dit abans, sóc molt de daurats, molt!