Escollir entre els millors dissenys d’anells no consisteix a trobar una fórmula universal. Un anell pot cridar l’atenció pel seu volum, per una textura inesperada, pel color o per la història que hi ha darrere de la seva forma. Però també per una cosa més difícil de definir: la manera com es relaciona amb la mà i acaba formant part dels nostres gestos.
Per la seva escala i proximitat amb el cos, l’anell té alguna cosa de petita escultura. S’observa des de diferents angles, canvia amb el moviment i permet experimentar amb formes que van des de la geometria més essencial fins a volums orgànics o composicions plenes de color.
Formes orgàniques: dissenyar lluny de la geometria perfecta
No totes les formes han de respondre a una simetria exacta. Corbes, irregularitats i línies que semblen transformar-se introdueixen una manera més intuïtiva de construir una joia.
Cala recorre contorns suaus que remeten al paisatge de la Costa Brava. Pampalonia parteix de la peònia silvestre de Mallorca i transforma la seva estructura floral en una forma escultòrica, entre allò recognoscible i l’abstracció. A Silvela, les fulles i les flors silvestres inspiren formes i textures que traslladen al metall un llenguatge de caràcter botànic.
La natura apareix aquí com a punt de partida, però no com una cosa que s’hagi de reproduir literalment. El que és interessant és interpretar-ne els ritmes, els moviments i les estructures per trobar noves formes.
En aquests dissenys d’anells, la irregularitat fa que la peça canviï segons l’angle des d’on s’observa. La llum, el moviment dels dits i la mateixa anatomia de la mà acaben de completar la composició.
La textura també dissenya
De vegades, el caràcter d’un anell no és en la seva mida, sinó en la seva superfície. Un relleu pot alterar la manera com la llum incideix sobre el metall i fer que una peça reveli nous matisos a mesura que es mou.
Onaria converteix les estries que el vent dibuixa sobre les dunes en una superfície de línies sinuoses. El relleu introdueix profunditat i fa que la llum recorri l’anell de manera diferent segons el moviment de la mà.
A Estrat, creada en col·laboració amb l’escultora Sara Domènech, la matèria adquireix una dimensió gairebé geològica. Els seus relleus s’inspiren en les capes i fractures del paisatge de les Terres de l’Ebre i transformen aquesta observació en una superfície escultòrica.
En aquests anells amb textura, la superfície deixa de ser simplement un acabat. Es converteix en llenguatge. La llum troba petits accidents on aturar-se i la joia canvia visualment amb cada gest.
El color com a part de la composició
El color pot transformar completament la percepció d’una forma. Pot concentrar la mirada en un petit detall, crear contrast o convertir-se en l’element al voltant del qual es construeix tota la peça.
A Deliri, creada amb l’artista Àfrica Fanlo, l’esmalt participa en la composició gairebé com un gest pictòric. El color no apareix únicament com a decoració: dialoga amb el metall i forma part de la identitat de la joia.
Tremelia parteix d’una altra lògica. Inspirada en la idea d’un mosaic descompost, combina repetició, geometria i esmalts de diferents colors. Les formes se succeeixen i creen així un ritme visual que canvia segons com s’observa la peça.
Aquests dissenys mostren que els millors dissenys d’anells també poden trobar-se en la capacitat del color per alterar una estructura i donar-li una lectura completament diferent.
Anells que neixen de l’art i l’arquitectura
Una pintura, una escultura o un edifici poden convertir-se en el punt de partida d’una joia. El repte no és necessàriament reproduir-los, sinó comprendre’n el llenguatge i traslladar-lo a una altra escala.
A Miró Jewelry, les formes i composicions de l’univers de Joan Miró troben una nova dimensió quan es traslladen al cos. L’anell deixa de ser una representació de l’obra per convertir-se en una manera diferent de relacionar-s’hi.
A Gaudí Jewelry, l’arquitectura ofereix un altre repertori de possibilitats. Corbes, geometries, color i estructures inspirades en la natura permeten transformar elements arquitectònics en formes que funcionen sobre la mà.
També l’univers de Dalí, Jewelry by Joidart permet explorar aquesta relació entre art i joieria. L’imaginari surrealista de Dalí parteix sovint de formes recognoscibles que es transformen, canvien de significat o conviden a mirar una segona vegada.
En aquests casos, el valor del disseny no resideix únicament en la forma final. També es troba en la història que conté i en la capacitat de traslladar un llenguatge artístic a una escala íntima.
Una composició pròpia: portar, combinar, escollir
No hi ha una única manera de portar un anell. Una mateixa peça pot adquirir una presència diferent segons la posició, les combinacions que l’acompanyen o, fins i tot, la manera com s’orienta sobre la mà.
Interval, creada en col·laboració amb l’artista gràfica Judit Canela i inspirada en els paviments hidràulics de Barcelona, porta aquesta idea fins al mateix disseny. L’anell es pot girar per deixar visibles diferents formes i colors, i crear així composicions diverses a partir d’una mateixa peça. Un petit gest permet canviar-ne l’aparença i adaptar-la a l’estil, al moment o, simplement, a com ve de gust portar-la cada dia.
La geometria d’Interval deixa així de ser estàtica. Com passa amb els mosaics hidràulics que inspiren la col·lecció, una mateixa estructura pot generar lectures diferents depenent de com s’organitza i des d’on s’observa.
Stardust proposa una altra forma de personalització. Les seves petites formes esfèriques s’uneixen en composicions orgàniques i els seus anells es poden portar sols o superposats. Combinar diverses peces amb el mateix acabat crea continuïtat; barrejar daurat i platejat introdueix contrast.
Són dues maneres diferents de construir una composició pròpia: Interval transforma la percepció des d’una mateixa peça; Stardust ho fa a través de la combinació.
Escollir entre diferents anells implica també pensar en la relació que volem establir-hi. Un disseny de més volum pot convertir-se en protagonista, mentre que diverses peces més petites poden construir juntes una composició. No hi ha una única fórmula: proporció, equilibri i experimentació formen part del procés.
Entre els millors dissenys d’anells, potser els més interessants són aquells que continuen despertant la nostra mirada després d’haver-los portat moltes vegades. Peces en què la forma, la textura, el volum o el color contenen una intenció i que troben en el cos una manera diferent d’expressar-se.
Perquè el disseny acaba de prendre sentit quan es porta: a la mà, en el moviment i en la manera personal de fer nostra una joia.
